Tags:

La nostra casa

Postejat el 30 Mayo 2010 per Xavier Pedrós Cortasa

La meva casa

és la teva casa.

La meva vida és la teva vida.

La meva casa és

el meu lloc en el món:

El món de la gent que estima,

el món de la gent que lluita.

el món de la gent

que encara somnia.

La nostra casa és la vostra casa:

per compartir i per no defallir,

per estimar i per perdonar,

per confiar i per acollir.

La nostra casa s´il.lumina a la nit

i en ella hi trobem l´escalfor del sol.

clip_image0022

Comentaris (0)

Tags: , , ,

Cinco dedos son un puño

Postejat el 02 Septiembre 2009 per Xavier Pedrós Cortasa

L´any 1980 el nostre país va patir una crisi econòmica, no tan important com la que patim actualment, que ja és global i radicalment estructural. Vull reproduir aquí una adaptació poètica d´un còmic publicat a la revista Juventud Obrera Cristiana (JOC), El poema el vaig convertir també en cançó. El poema ens vol comunicar que la força dels pobres i humils de la terra és la solidaritat. Només units podrem vèncer!

CINCO DEDOS SON UN PUÑO

Cinco dedos muy distintos
de tamaño y de grosor,
pero los cinco formamos,
mano roja, sí señor,
puño rojo, sí señor.

SEGUIR LLEGINT

Comentaris (0)

Tags: , , ,

Dónde no hay utopía, no hay futuro

Postejat el 31 Mayo 2009 per Xavier Pedrós Cortasa

En estos tiempos de crisis, es un aliento de esperanza leer las palabras de Pedro Casaldáliga, obispo catalán de la Amazonia, que ahora transcribo. La entrevista se publicó en el diario “Brasil de Fato” el pasado 7 de enero de 2009.

Pedro Casaldáliga

Pedro Casaldáliga ha sido una voz firme en la defensa de que, para el socialismo nuevo, la utopía continúa. Y aclara: la utopía de que hablamos, la compartimos con millones de personas que nos precedieron, dando inclusive su sangre, y con millones que hoy viven y luchan y marchan y cantan. Para él, esta utopía está en construcción, somos obreros de la utopía.

Incluso conviviendo con el “hermano Parkinson”, como él mismo define la enfermedad de Parkinson –una enfermedad neurológica que afecta los movimientos de la persona, causa temblores, lentitud de movimientos, rigidez muscular, desequilibrio además de alteraciones en el habla y en la escritura– cariñosamente respondió a nuestras preguntas.

Y, en esta entrevista con el periódico “Brasil de Fato”, Casaldáliga habla del “absurdo criminal de constituir la sociedad en dos sociedades de hecho: la oligarquía privilegiada, intocable, y todo el inmenso resto de humanidad arrojada al hambre, al sin-sentido, a la violencia enloquecida”.

Defiende que, hoy, sólo la participación activa, pionera, de movimientos sociales puede rectificar el rumbo de una política de privilegio para unos pocos y de exclusión para la desesperada mayoría.

¿Cómo ha visto la devastadora crisis que ya afecta a todos los países y sobre todo a la clase trabajadora?

Con mucha indignación y revuelta; con una sensación de impotencia y a la vez la voluntad radical de denunciar y combatir a los grandes causantes de esa crisis. Olvidamos muy fácil que la crisis fundamentalmente es provocada por el capitalismo neoliberal. Irrita ver a gobernantes y a toda la oligarquía justificando que las economías nacionales deban servir al capital financiero. Los pobres deben salvar económicamente a los ricos. Los bancos sustituyen a la comida de la familia, al presupuesto para la escuela, a los equipamientos de los hospitales…

Yo estaba comentando ayer [19 de diciembre] con unos compañeros de misión que la avalancha de dimisiones acabará justificando una avalancha de atracos, por desesperación. Está creciendo cada día más el absurdo criminal de constituir la sociedad en dos sociedades de hecho: la oligarquía privilegiada, intocable, y todo el inmenso resto de humanidad arrojada al hambre, al sin-sentido, a la violencia enloquecida. Se cierran las empresas, cuando no consiguen un lucro voraz, y se cierra el futuro de un trabajo digno, de una sociedad verdaderamente humana.

¿Cómo analiza el papel de los movimientos sociales frente a la actual coyuntura?

Hace ya un buen tiempo, sobre todo en el Tercer Mundo (en concreto en nuestro Brasil, en Nuestra América), que científicos sociales y dirigentes populares vienen proclamando que hoy sólo la participación activa, pionera, de movimientos sociales puede rectificar el rumbo de una política de privilegio para unos pocos y de exclusión para la desesperada mayoría. Los partidos y los sindicatos tienen todavía su rol; deben conservarlo o reivindicarlo. Sindicato y partido son mediaciones políticas indispensables; pero el movimiento social organizado, presente en el día a día del pueblo, es siempre más urgente, como una especie de “vanguardia colectiva”.

Frente a este escenario, a su juicio, ¿cuáles son las alternativas para los pobres del mundo hoy?

La alternativa es creer precisamente que “Otro Mundo es Posible” y entregarse individualmente y en comunidad o grupo solidario e ir haciendo real ese “mundo posible”. El capitalismo neoliberal es la raíz de esta crisis y solamente hay un camino para que la justicia y la paz reinen en el mundo: socializar las estructuras contestando de hecho la desigualdad socioeconómica, la absolutización de la propiedad y la propia existencia de un Primer Mundo y un Tercer Mundo, para ir construyendo un solo Mundo, igualitario y plural.

Con frecuencia respondo a periodistas y amistades del Primer Mundo que solamente la construcción de un solo mundo (y no dos o tres o cuatro) podrá salvar la humanidad. Es utopía, una utopía “necesaria como el pan de cada día”. Donde no hay utopía no hay futuro.

Usted ha dicho que “Para un socialismo nuevo, la utopía continúa”. ¿Cuáles deben ser los caminos (o el camino) para que sigamos en la construcción de ese socialismo nuevo y garantizar siempre que la utopía continúe?

Que el Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra (MST) continúe como un abanderado de ese “socialismo nuevo” y de una verdadera reforma agraria y agrícola, insertado en la Vía Campesina, en la búsqueda e implementación de una nueva América. Qué mantenga viva y productiva de esperanza la memoria de nuestros mártires, sangre fecunda, los mejores compañeros y compañeras de la caminata. Qué siga entrando, plantando, cantando, contestando, con aquella esperanza que no falla porque tiene inclusive la garantía del Dios de la Tierra, de la Vida, del Amor.

Comentaris (0)

Salvador Mateu, el defensor de la Vall de Can Carreres

Postejat el 20 Mayo 2009 per admin

El passat 13 de maig va morir en Salvador Mateu, veí de Marianao, i membre del Grup Benviure de la Fundació Marianao. Mitjançant aquestes línies volem fer memòria de qui era en Salvador, un dels fundadors d’aquest grup ecologista que ha estat una peça significativa en les polítiques mediambientals de Sant Boi i comarca del Baix Llobregat.

El Grup Benviure va sorgir el mes d’abril de 1987 per aturar el projecte d’urbanització que es volia portar a terme a la Vall de Can Carreres. Aquest Pla Urbanístic contemplava la destrucció d’aquesta vall amb la construcció de més de 650 habitatge d’alt standing. El sr. Salvador Mateu, pagès i propietari d’uns terrenys a Can Carreres, es va incorporar al Grup Benviure des dels seus inicis.

salvador_mateu

El mes de maig del 1997 la revista Bretxa de la Fundació Marianao denunciava el pla parcial d’urbanisme que es volia posar en marxa a la Vall de Can Carreres. L’article deia que “la febre de l’or” havia arribat a aquesta vall i que promotors i propietaris s’estaven fregant les mans per especular amb una operació urbanística que abastava la construcció de més de 650 habitatges. L’operació urbanística tenia en aquell moment tot el suport del govern municipal de Sant Boi.

Als pocs dies de sortir la revista Bretxa, que es va repartir per totes les bústies de la ciutat, el sr. Salvador Mateu va trucar a la Fundació preguntant pel Grup ecologista i oferint-se a participar. Va comentar que era propietari d’uns terrenys a Can Carreres i que volia lluitar amb el grup ecologista per a impedir aquella operació urbanística, que atemptava contra el que ell deia “la natura, el tresor de Sant Boi”. Immediatament el sr. Salvador Mateu es va incorporar a totes les reunions del Grup Benviure (Medi Ambient i Qualitat de Vida).

El sr. Salvador Mateu ha estat una persona molt significativa en el grup Benviure, sobre tot pel que fa a la defensa de la Vall de Can Carreres. El testimoni del Salvador, la seva tenacitat en la defensa d’aquesta vall, ha estat un permanent estímul per a tots i totes. Ell –deia- “no vull diners, vull que no edifiquin en aquesta vall. Can Carreres té una riquesa natural, agrícola i patrimonial, que hem de salvaguardar per a tota la ciutat i pels ciutadans del futur”. Salvador elaborava informes, cartes, documents, assistia a les reunions a l’Ajuntament… per a defensar la vall. Era l’únic propietari de la Vall de Can Carreres que no volia vendre la seva propietat.

En aquests darrers dos anys l’Ajuntament de Sant Boi ha rebut dos premis a la millor ciutat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Un Premi Internacional de les Nacions Unides i un Premi Estatal. El motiu pels quals s’ha concedit aquests premi a Sant Boi ha estat la salvaguarda de la Vall de Can Carreres. Cal fer memòria històrica, cal recordar… cal que no s´oblidi mai que gràcies a persones com en Salvador Mateu Núñez, es va aconseguir frenar un projecte que –d’haver-se aprovat- hagués malmès tota la Vall de Can Carreres.

En Salvador Mateu ha donat un exemple ètic al afirmar, no de paraula solament, sinó amb els fets, que “el més important de la vida són les persones, no els diners”. En Salvador Mateu ens ha comunicat amb el seu testimoni valuós que el Planeta Terra, la Natura, l’hem de cuidar tots i totes com un preciós tresor que no ens pertany en propietat i que no en podem fer el que vulguem per enriquir-nos el més aviat possible.

L’exemple d’en Salvador ha expressat un amor apassionat per la vida, per la natura i per mostrar-nos que aquest bocí del Planeta Terra, que és la Vall de Can Carreres, el tenim com un préstec i l’hem d’entregar també com a préstec a les generacions presents i futures de la nostra ciutat, comarca i país, perquè en puguin fruir per sempre. En Salvador ens ha demostrat que la felicitat no la podem comprar amb diners al supermercat, i què som feliços veritablement quan som capaços de compartir.

El 24 de juliol de 2004 el Grup Benviure i la Fundació Marianao van organitzar un sopar homenatge a en Salvador Mateu Núñez. Van voler agrair-li el seu testimoniatge, fent entrega al senyor Salvador Mateu, del títol d´Amic de la Fundació Marianao, així com d’una placa commemorativa per la seva defensa de la natura i un llibre de fotografies sobre Sant Boi. A la fotografia que acompanya aquest text, podem veure a en Salvador, aquell dia, acompanyat d’en Javier i Maria del Mar, membres del Grup Benviure. Salvador, viuràs per sempre en la Vall de Can Carreres, en la memòria de la Fundació Marianao i dels ciutadans i ciutadanes de Sant Boi. Per això, recordant-te, volem fer nostres les paraules d’en Berthold Brecht:

Hi ha homes i dones que lluiten un dia, i són bons.

Hi ha homes i dones que lluites molts dies, i són millors.

Però hi ha els que lluiten tots els dies.

Aquests són els imprescindibles.

Xavier Pedrós

President de la Fundació Marianao

Josep Castillo

Coordinador del Grup Benviure

Comentaris (4)

Tags: , ,

Jo he tingut un somni

Postejat el 01 Mayo 2009 per admin

El passat gener es complia el 80è aniversari del naixement del reverend Dr. Martin Luther King, a Atlanta, Geòrgia. Va ser un pastor de l’església baptista, activista del Moviment pels Drets Civils als Estats Units pels afroamericans, i condecorat amb el Premi Nobel de la Pau. Va morir assassinat a Tennessee el 4 d’abril de 1968). Reprodueixo un fragment d’un dels seus coneguts discursos. Martin Luther King ha estat un significatiu profeta dels nostres temps.

mlking

SEGUIR LLEGINT

Comentaris (1)

Advertise Here
Advertise Here