La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, de la cual forma parte la GOAC-HOAC de Sant Boi, acaba de hacer público un comunicado en relación a la repercusión de la crisis económica en las personas y familias inmigradas.

Impacto de la actual crisis económica en las personas y familias inmigradas

En la actual situación de crisis galopando, dónde las cifras del paro no dejan de aumentar afectando toda la población, queremos llamar la atención sobre los efectos en los colectivos inmigrados a nuestro hogar, uno de los que más están sufriendo la crisis, con unas connotaciones propias, añadidas a las que son comunes a todos los trabajadores. Queremos poner a la luz pública algunas de estas situaciones más lacerantes que se están viviendo:

El paro, con datos del final del primer trimestre de 2009 en Catalunya, es de 498.352, de los cuales 105.750 son extranjeros (125.4% de incremento del paro interanual en extranjeros, mientras que entre la población catalana el incremento es del 60.4% (fuente: Departamento de trabajo de la Generalitat de Catalunya)). Esto indica la dureza con que está afectando a este colectivo, lo cual está produciendo una situación de verdadera regresión en el proyecto migratorio de muchos, que ya habían conseguido una relativa estabilidad laboral, social y familiar, y que se manifiesta de diferentes maneras:

SEGUIR LLEGINT

El passat gener es complia el 80è aniversari del naixement del reverend Dr. Martin Luther King, a Atlanta, Geòrgia. Va ser un pastor de l’església baptista, activista del Moviment pels Drets Civils als Estats Units pels afroamericans, i condecorat amb el Premi Nobel de la Pau. Va morir assassinat a Tennessee el 4 d’abril de 1968). Reprodueixo un fragment d’un dels seus coneguts discursos. Martin Luther King ha estat un significatiu profeta dels nostres temps.

SEGUIR LLEGINT

Hace veintiocho años, el 24 de marzo de 1980, fue asesinado Monseñor Romero, arzobispo de San Salvador (San Salvador, Centroamérica), mientras celebraba la Eucaristía. Romero fue para el pueblo salvadoreño una Buena Notícia y para cualquier persona solidaria con la causa de los oprimidos.

Oscar Romero fue nombrado arzobispo de San Salvador en 1977, con el aplauso de las clases dominantes; era una persona “de los suyos”, tenía una mentalidad conservadora y tradicional. Pero su vida cambió a partir del asesinato del cura Rutilio Grande, comprometido con los obreros y campesinos. Su muerte originó en él una profunda conversión hacia el pueblo oprimido. Decía: “Me alegro de que nuestra Iglesia sea perseguida precisamente por su opción preferencial por los pobres y por tratar de encarnarse en el interés de los pobres y decir a todo el pueblo, gobernantes, ricos y poderosos: si no se hacen pobres, si no se interesan por la pobreza de nuestro pueblo, como si fuera su propia familia, no podrán salvar a la sociedad”.

SEGUIR LLEGINT

El passat mes de febrer, el Grup de cristianes i cristians d´Iniciativa per Catalunya-Verds, va elaborar un document sobre la llei d’avortament. Estic vinculat a aquest grup i considero adient publicar en el blog aquesta reflexió compartida.

En aquests moments en què s’està plantejant una modificació de la llei de l’avortament voluntari que pretén fer-la més adequada a la realitat de la nostra societat, hem cregut convenient aportar la nostra reflexió davant aquest tema.

Per als cristians, el tema de l’avortament és un tema que ha esdevingut especialment sensible, i sobre el qual s’han produït pronunciaments eclesials insistents. Per això, pensem que aquesta aportació nostra, que parteix també de la nostra consciència cristiana i eclesial, pot ser útil per a la reflexió col·lectiva.

Nosaltres som cristianes i cristians que militem o simpatitzem amb Iniciativa per Catalunya Verds, i volem fer conèixer, a la resta de la comunitat cristiana, i al conjunt de la societat, per què pensem que, en els moments actuals, és convenient aquesta ampliació de possibilitats en el tema de l’avortament voluntari.

Aquestes són les nostres reflexions:

• L’avortament voluntari no és cap cosa bona ni desitjable. És un mal. Ho és perquè, independentment de les posicions diverses sobre el moment en què s’inicia la vida i sobre quan comença a existir una persona, sí que és cert que amb l’avortament s’interromp un projecte humà que de per si és valuós i mereix ser protegit. I ho és també perquè interrompre un embaràs de manera voluntària, per molt necessari que es consideri, sempre és una agressió física i psíquica per a la dona, que, per tant, caldrà evitar tant com sigui possible.

• Per això, doncs, cal posar en joc tots els mitjans per evitar al màxim el recurs a l’avortament. Cal conscienciar els joves perquè l’avortament no sigui vist com un anticonceptiu més; cal promoure una ètica de responsabilitat en les relacions sexuals, tant per als nois com per a les noies; cal donar tota la informació i formació necessàries de cara a la prevenció d’embarassos no desitjats; cal oferir totes les possibilitats perquè es pugui dur endavant l’embaràs, garantint si cal la possibilitat de donar l’infant en adopció… En aquest sentit, creiem que l’oposició eclesiàstica a l’ús dels anticonceptius no ajuda a l’objectiu d’evitar el recurs a l’avortament.

Descarregar l’article (PDF)

• SEGUIR LLEGINT
  

“Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”. Aquest és l’eslògan que en aquests dies es pot veure en forma d’anunci en alguns autobusos de Barcelona. La campanya ha estat impulsada per sis associacions d’ateus de Catalunya. Es tracta d’una iniciativa iniciada al Regne Unit, on el passat mes d’octubre es van veure els clàssics busos londinencs passejant la publicitat.

Pels promotors, la campanya intenta “sensibilitzar els ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general sobre la necessitat de fer-se visibles”. Les sis entitats promouen l’acció al “sentir-se orgulloses de les seves conviccions” i amb la finalitat de reivindicar “els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel mer fet de posseir o manifestar unes creences religioses”.

Aquesta campanya m’ha fet recordar una anècdota. Era l’any 1977, tornava en “el Carrilet” de Barcelona a Sant Boi. En una tàpia de la zona indusitrial de l’Hospitalet hi havia una pintada escrita en castellà que deia: “Si Dios existe es su problema“. Com a militant cristià que estic vinculat a un moviment eclesial de base, la GOAC-HOAC, compromès amb el món obrer, novament m’he sentit interpel·lat i us ofereixo aquestes reflexions amb desig de contribuir a un diàleg fecund en el si de la societat.

SEGUIR LLEGINT