ARXIU | Societat

Tags: , ,

Impacto de la crisis económica en las personas inmigradas

Postejat el 10 Octubre 2009 per admin

La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, de la cual forma parte la GOAC-HOAC de Sant Boi, acaba de hacer público un comunicado en relación a la repercusión de la crisis económica en las personas y familias inmigradas.

Impacto de la actual crisis económica en las personas y familias inmigradas

En la actual situación de crisis galopando, dónde las cifras del paro no dejan de aumentar afectando toda la población, queremos llamar la atención sobre los efectos en los colectivos inmigrados a nuestro hogar, uno de los que más están sufriendo la crisis, con unas connotaciones propias, añadidas a las que son comunes a todos los trabajadores. Queremos poner a la luz pública algunas de estas situaciones más lacerantes que se están viviendo:

El paro, con datos del final del primer trimestre de 2009 en Catalunya, es de 498.352, de los cuales 105.750 son extranjeros (125.4% de incremento del paro interanual en extranjeros, mientras que entre la población catalana el incremento es del 60.4% (fuente: Departamento de trabajo de la Generalitat de Catalunya)). Esto indica la dureza con que está afectando a este colectivo, lo cual está produciendo una situación de verdadera regresión en el proyecto migratorio de muchos, que ya habían conseguido una relativa estabilidad laboral, social y familiar, y que se manifiesta de diferentes maneras:

SEGUIR LLEGINT

Comentaris (0)

Tags: , , ,

Ghettos escolars a Sant Boi?

Postejat el 10 Octubre 2009 per admin

En els darrers anys hi ha hagut un increment significatiu d’alumnat immigrant a les escoles i instituts de Sant Boi. Un fenomen que és només l’inici d’un procés que incrementarà la presència d’alumnat pertanyent a altres cultures, esdevenint un dels reptes més importants de l’ensenyament a casa nostra.

Tothom coincideix que cal garantir una justa i adequada integració de la població immigrant i resoldre les dificultats lingüístiques i d’inserció cultural dels alumnes recent arribats a Catalunya, i –alhora- que un dels mitjans fonamentals per aquesta integració és l´ensenyament. Però de la teoria a la realitat hi ha un abisme. Una dada: Prop del 90 % dels alumnes immigrants a Catalunya es troben en els centres públics, només cal constatar el cas de Sant Boi. Evitar la concentració dels nens immigrants en determinades escoles, hauria d’ésser un dels objectius prioritaris en la lluita per la inclusió social dels menors immigrants.

En aquests darrers anys, el Govern Central i la Generalitat, estan realitzant una política de recolzament a l’escola privada, en detriment de l’escola pública, i incomplint la mateixa LOGSE, llei en la qual es llegeix que el sector privat ha d’ésser subsidiari del públic. Mentre que els centres públics acullen a tota la població sense cap tipus de discriminació, les escoles privades concertades poden seleccionar les famílies que volen atendre. El cobrament de quotes –que teòricament no és obligatori- però és habitual i generalitzat, va en contra del principi de gratuïtat, contemplat per la mateixa Llei. Així mateix, el Departament d’Educació no vetlla perquè els centres concertats compleixin realment la normativa vigent que els obliga a reservar uns determinades places per alumnes amb necessitats educatives especials per aula.

Davant d’aquest repte, la resposta del Departament d’Educació de la Generalitat ha consistit en: minimitzar els efectes de l’allau d’alumnes immigrants a determinades escoles públiques; fer-ne, en el millor dels casos, un tractament merament lingüístic per la seva incorporació al nostre sistema educatiu; oferir recursos escadussers, a vegades inadequats i sovint descoordinats… Això ha comportat una manca d’estratègia per afrontar la situació, deixant els centres a la seva sort i iniciativa, i anant a remolc de les circumstàncies, sense fer una veritable previsió de futur.

Molts ciutadans i ciutadanes tenim el convenciment que la immigració no és “el problema” sinó que més enllà de les qüestions específiques, el fenomen de la immigració s’ha vingut a sumar a una realitat social i escolar ja existent que promou la marginació i estratificació classista, que s’ha evidenciat més, si cal.
Sens dubte, el repte de la immigració a l’escola requereix un plantejament integral i integrat. No existeixen solucions parcials, sinó que calen plans i estratègies globals, que vagin des de l’acollida i la matriculació, passant per l’aprenentatge de la llengua i les adaptacions curriculars, la convivència i integració escolar i social i la integració a la societat en igualtat d’oportunitats, amb projectes integrals adreçats a la infància i a la joventut, de manera transversal.

En el cas de Sant Boi de Llobregat, des de fa anys, diverses instàncies sindicals, professionals i educatives, reclamem la creació de l’Oficina Única de Matriculació, coordinada des de l’Ajuntament, que agrupi a tots els centres públics i concertats, per a garantir una distribució proporcional i equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives especials, inclosos els nens immigrants, i amb un funcionament permanent al llarg de tot el curs escolar.

Alhora, demanem que el Departament d´Educació de la Generalitat faci un nou Decret de Matriculacions realment just i solidari, i on es contempli la creació d’aquestes Oficines Úniques de Matriculació, tot incorporant criteris reals de distribució equilibrada i proporcional dels alumnes immigrants i dels alumnes amb necessitats educatives especials entre la xarxa escolar pública i concertada.

A més, caldria implementar altres mesures complementàries. La Generalitat hauria de destinar més recursos per atendre la diversitat i, en concret, per atendre les necessitats de l’alumnat immigrant que arriba als nostres centres educatius. Recursos a l’interior de les escoles i instituts: professorat, materials, suport, recolzament de serveis educatius,… Eines i estratègies per fer un aprenentatge de les llengües, oficials i vehicular, gradual, flexible, obert, àgil i intensiu. Lluny de segregacions que encasellen i marginen, sinó en contacte amb els companys i el centre; formació del professorat, potenciar l’educació intercultural…
Alhora, cal promoure uns plans d’acollida integrals, que abastin l’interior i l’entorn dels centres educatius. Fets en col·laboració amb l’Ajuntament i els agents locals, ja que només si es fan conjuntament amb els centres i a nivell del seu entorn social proper es pot realitzar una veritable acollida.

Un altre aspecte molt important és el procés d’acollida i integració, ja que no es redueix només a unes actuacions a l’inici de la incorporació al sistema educatiu, sinó que es tracta d’un procés en el que intervenen múltiples components, que cal seguir al llarg de l’escolarització, per tal de garantir una educació bàsica que permeti la igualtat d’oportunitats com a qualsevol ciutadà. Per això, cal potenciar actuacions integrals i transversals per donar suport al procés d’inserció de les persones immigrants, amb la suma de totes les institucions públiques i sectors socials.

I tot això plegat exigeix un compromís de tota la societat. Ja que l’escola pot, i ha de ser generadora d’integració, però no pot ser l’ única. Només si va acompanyada d’altres dinàmiques socials, es podrà assolir els objectius que perseguim. En aquest sentit, des de la Fundació Marianao estem desenvolupant diversos projectes i serveis per donar suport a l’acollida i integració de la població immigrant des d’una opció per teixir i enfortir la xarxa social que generi dinàmiques d’acollida, suport, acompanyament de les persones immigrants, i –alhora- vetllant per fer-les protagonistes de la seva pròpia història i implementant accions comunitàries que incideixen en la transformació de la societat.

Comentaris (0)

Tags: , , , ,

Acollir a les persones immigrades

Postejat el 08 Septiembre 2009 per admin

A la memòria de tothom hi ha les experiències dures que es varen viure a El Ejido, Can Anglada, també a Martorell, Alfarrás, Viladecans…

Brots de racisme i violència que ens donen un toc d´alerta ben important. Ara bé, el sentit comú ens diu que aquestes reaccions no poden explicar-se només com alguns sectors polítics digueren que la gent estava manipulada, que hi havia reaccions racistes, feixistes, envers els immigrants. Potser al darrere de tot es manifestava el malestar personal i social. L’atur, la precarietat laboral, la manca d’arrelament social i cultural, la manca d’identitat i pertinença al barri, a la ciutat, l’escassa organització comunitària i veïnal, les condicions de vida, la manca de mecanismes de participació comunitària… estaven molt presents en aquest conflicte, encara que no s’expressessin directament aquests problemes. ¿La lluita contra el CAS, no era un “canal de comunicació i expressió” d’aquest malestar social més global?

Un treball comunitari en el tema de la immigració només pot fer-se si la gent, la població del barri, de la ciutat, surt al carrer i és protagonista, no solament en moments àlgids i sota circumstàncies conjunturals. Aquest treball serà possible si la gent normalment participa en grups, associacions, activitats i programes comunitaris, si la gent normalment es troba amb els altres, si es reuneix, parla i es comunica per qualsevol tipus de raons (personals, familiars, col.lectives i comunitàries).

Una comunitat participativa, organitzada, estructurada amb diferents i múltiples programes i iniciatives comunitàries, sabrà integrar i acollir el tema de la immigraciói amb una major comprensió, conscienciació i acció transformadora. El problema ja no es viurà com una lluita contra els immigrants perquè competeixen en els llocs de treball i en els recursos de l’Administració, sinó com un tema que és de tots (tant els membres de la societat receptora com els immigrants) i que amb l’esforç de tothom cal afrontar-lo. És en aquest marc de “solidaritat organitzada” com cal abordar col.lectivament la immigració. Ja no será potser problema, sinò una riquesa i un repte a construir una societat més tolerant, multicultural i oberta.

Es per això que la humil experiència que podem aportar des de la Fundació Marianao és la de sumar esforços i voluntats amb l´ajuntament, els sindicats, i les administracions, les persones i els col.lectius immigrants, des d´aquesta vessant comunitaria, normalitzadora, creant un espai de relacions, intercanvi i participació de tothom en crear una societat i una ciutat més acollidora, justa i habitable per a tothom.

Comentaris (0)

Tags: , , ,

La ciudad de los niños

Postejat el 06 Septiembre 2009 per Xavier Pedrós Cortasa

¿Os imagináis cómo sería nuestra ciudad si, a la hora de diseñar y contruir una plaza, una zona verde, una escuela, un equipamiento…, se contara con la opinión de los niños?

Hace unos años, esta y otras preguntas se hacía el pedagogo italiano Francesco Tonucci. Y para responder a las mismas, puso manos a la obra. En un libro reciente comenta: “En los últimos decenios, la ciudad ha estado pensada, proyectada y valorada tomando como parámetro un ciudadano medio, con las características del adulto, hombre y trabajador, que corresponden al votante cabeza de familia”. Sin embargo, las personas (mujeres y hombres, niños y niñas, ancianos y ancianas, con o sin limitaciones físicas o de cualquier otro tipo) deberíamos ser la medida de todas las cosas.

En este sentido, Tonucci quiere mirar la ciudad desde los ojos de ese niño que observa la realidad en la que vive, y nos la devuelve señalando lo absurdo de algunos de nuestros planteamientos. Por esto, su propuesta consiste, nada más y nada menos, que en planificar la ciudad tomando al niño como patrón de medida. Llevar adelante este proyecto implica que la voz y las opiniones de los niños y niñas lleguen de la manera más clara y directa a quienes tienen algun tipo de responsabilidades respecto a la planificación de la ciudad.

Bajo la coordinación del Area de Educación de la Diputación de Barcelona, varias ciudades catalanas estan llevando a cabo el proyecto “La ciudad de los niños”, entre ellas Viladecans, El Prat, Sant Feliu de Llobregat, Granollers… Han surgido muchas iniciativas, adaptadas a cada realidad local: creación de consejos de niños, en los que participan escuelas y entidades infantiles, creación de “laboratorios de ideas” donde ser elaboran propuestas para el diseño de plazas, zonas verdes, carriles-bici, campañas de concienciación a los conductores sobre la reducción de la velocidad, creación de áreas peatonales permanentes o limitadas a los fines de semana para que la todo el mundo pueda bajar a la calle y disfrutar de la convivencia y el espacio sin peligros… Algunos ayuntamientos, a partir de este proyecto, estan desarrollando, a la par, un Plan Integral de Infancia, dinamizado por un Consell Municipal de la Infancia, en el que se implican todas las áreas del ayuntamiento y las entidades, con el fín de sumar esfuerzos para crear o mejorar los servicios dirigidos a la infancia.

El 20 de noviembre de 1989, ahora hace 10 años, la ONU aprobó la Convención de los Derechos del Niño. “Sant Boi: La ciudad de los niños” podría ser una buena propuesta para celebrar este aniversario y, a la vez, entrar con buen pie en el próximo milenio. El Ayuntamiento, con el apoyo activo de todas las entidades, podría sumarse a este proyecto, impulsado desde la Diputación. Dice un proverbio africano: “Un sueño es una ilusión, una fantasía…Pero cuando se comparte, ya comienza a hacerse realidad”. ¿Por qué no atrevernos a compartir nuestros sueños, también los de los niños y niñas? Seguro que nos sorprenderemos de verdad!!

Comentaris (0)

Tags: , , ,

Cinco dedos son un puño

Postejat el 02 Septiembre 2009 per Xavier Pedrós Cortasa

L´any 1980 el nostre país va patir una crisi econòmica, no tan important com la que patim actualment, que ja és global i radicalment estructural. Vull reproduir aquí una adaptació poètica d´un còmic publicat a la revista Juventud Obrera Cristiana (JOC), El poema el vaig convertir també en cançó. El poema ens vol comunicar que la força dels pobres i humils de la terra és la solidaritat. Només units podrem vèncer!

CINCO DEDOS SON UN PUÑO

Cinco dedos muy distintos
de tamaño y de grosor,
pero los cinco formamos,
mano roja, sí señor,
puño rojo, sí señor.

SEGUIR LLEGINT

Comentaris (0)

Advertise Here
Advertise Here