ARXIU | Fundació Marianao

Tags:

Des de 1985… construint comunitat

Postejat el 30 Mayo 2010 per Xavier Pedrós Cortasa

Al llarg dels 25 anys d’història de la Fundació Marianao hi ha un fil conductor que ha estat present en el dia a dia del nostre treball. Ens referim a la “construcció de la comunitat”.

I això ho diem amb tota honestedat i fermesa, perquè ens hem negat sempre a esdevenir una “institució prestadora de serveis” que, de manera submisa davant els poders, exerceix la seva “acció social-caritativa” com si fóssim els moderns “herois ciutadans”, fins i tot reconeguts i premiats… que fan callar el clam de les persones empobrides i, alhora, les consciències institucionals responsables de l’eradicació de la pobresa i l’exclusió.

UNA COMUNITAT QUE “RE-CORDA” LA SEVA HISTÒRIA

I a punt de celebrar els 25 anys, convé tornar a fer memòria de les nostres arrels. La paraula “recordar” prové del llatí, de la unió de dues paraules: “re-cordar”. És a dir, “tornar a passar pel cor”, “rebobinar pel cor”… Tenim necessitat de fer memòria d’on venim, però no tan sols per fruir de la nostra “èpica històrica”, sinó sobre tot per contaminar-nos d’aquell impuls ètic i utòpic que sempre ha estat present en les persones i els projectes de la nostra Comunitat.

Han estat moltes les iniciatives que hem promogut des de la Fundació Marianao per convocar, acompanyar, organitzar… a la comunitat, en els diversos àmbits de treball i en els diferents sectors socials. Ens ha mogut, d’una banda, una actitud de rebel·lia, personal i col·lectiva, experimentant les fiblades al nostre cor en sentir el clamor de moltes persones, amb noms i cognoms, que patien i pateixen diversitat d’injustícies en la seva pròpia pell. I per això, no hem esperat a què l’Administració resolgués els problemes; nosaltres ens hem posat en camí per donar resposta a les necessitats socials.

Cal recordar que l’edifici de la Fundació esdevé el símbol d’aquesta actitud vital: Un grup de joves ”pre-ocupats” pels infants i joves del seu barri, “ocupen un edifici” i el rehabiten, per “ocupar-se d’ells”, creant alternatives que vertebren a tota la comunitat”.

MARIANAO: UNA COMUNITAT QUE SOMNIA, LLUITA I ESTIMA

Avui, l’arbre de la Fundació Marianao ha crescut, gràcies a unes potents arrels que sostenen amb força i vitalitat aquesta institució que, malgrat alguns moments de crisi interna o externa, sempre ha ressorgit amb més força que abans. Com ha estat això? A Marianao diem sovint: El que ens caracteritza no és tant el “què fem”, sinó més aviat el “com ho fem”, es a dir, l’estil de la nostra acció, la nostra manera peculiar d’estar en el món.

COMUNITAT DE MARIANAO: “EL NOSTRE LLOC EN EL MÓN ON PODEM FER REALITAT LES PETITES UTOPIES COMPARTIDES”

I aquesta comunitat organitzada ha estat capaç d’”empoderar-se”, esdevenint protagonista activa en la història d’un barri i d’una ciutat. Una comunitat que ha estat capaç de crear una “estructura de poder comunitari” on les persones “poden” canviar la seva realitat. On les persones, de manera personal i també comunitària, “poden” fer realitat els somnis compartits.

La nostra Fundació Marianao, al llarg d´aquests anys, ha promogut projectes i serveis socioeducatius adreçats a la infància i la joventut, persones adultes i amb caràcter general, a la població de la ciutat, incidint de manera especial en els col·lectius en situació de risc i vulnerabilitat social. Uns projectes que, sobre tot, han ajudat a vertebrar la construcció d’una comunitat on les persones en són veritablement les seves protagonistes.

clip_image002

Hem estat capaços de construir una comunitat que, defugint de personalismes, ha apostat per la construcció d’un model de socialització del lideratge, superant les dificultats, i dotant-nos d’instruments participatius per fomentar el protagonisme, l’autogestió i la participació de tothom.

A la comunitat de Marianao el concepte “treball comunitari” no és una idea, ni tan sols una metodologia. A Marianao “no fem treball comunitari”. A Marianao “som comunitat” i treballem per millorar-la i enfortir-la, des de dins. Per això, les persones que formem part de la comunitat de Marianao hi trobem en ella, de manera significativa, “el nostre lloc en el món on podem fer realitat les petites utopies compartides”.

LA FUNDACIÓ MARIANAO, PATRIMONI POPULAR DE SANT BOI

La Fundació Marianao ha jugat un paper rellevant també en la història de la nostra ciutat al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. La seva intervenció ha estat molt important en les politiques socials, juvenils, culturals, urbanístiques i mediambientals. Així mateix, ha tingut i té un paper cabdal a la nostra ciutat, per l’enfortiment d’un teixit associatiu compromès amb el benestar dels santboians i santboianes, especialment d’aquells i aquelles que tenen més dificultats.

Actualment, la Fundació Marianao té un rellevant paper institucional, polític, cultural i social, a nivell de la ciutat de Sant Boi i comarca del Baix Llobregat. La Fundació Marianao, per les seves característiques històriques, està profundament arrelada als interessos populars, a la defensa dels sectors més empobrits de la nostra ciutat, al foment de la participació ciutadana activa; arrelada a la promoció de la consciència crítica, solidaria i participativa de les persones, a la transformació de les estructures que generen pobresa i exclusió social. Avui en dia, podem dir amb satisfacció: “La Fundació Marianao no pertany a algú en concret, és de tothom. Són tantes les persones, entitats i institucions… que l´han fet possible! Per això diem, la Fundació Marianao és patrimoni del poble de Sant Boi i, especialment, dels sectors més empobrits i vulnerables de la nostra ciutat”.

Comentaris (0)

Tags: , , , ,

El bambú japonès i la Comunitat de Marianao

Postejat el 12 Septiembre 2009 per Xavier Pedrós Cortasa

No cal ser un pagès per saber que una bona collita requereix d’una bona llavor, un bon abonament i un bon reg. També és obvi que qui conrea la terra no s’atura impacient davant de la llavor sembrada i crida amb totes les seves forces: Creix, maleïda siguis!

L’arbre de bambú: 7 anys fent arrels

Hi ha una cosa molt curiosa que succeeix amb el bambú japonès i que el transforma en no apte per a impacients: sembres la llavor, l’abones i t’ocupes de regar-la constantment. Durant els primers mesos no succeeix res gens apreciable. En realitat no passa res amb la seva llavor durant els primers set anys, fins a tal punt que un agricultor inexpert estaria convençut d’haver comprat llavors infèrtils.

No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes, la planta de bambú creix més de 30 metres! Va trigar només sis setmanes a créixer? No, la veritat és que es va prendre set anys i sis setmanes per desenvolupar-se. Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que anava a tenir després de set anys.

SEGUIR LLEGINT

Comentaris (0)

Tags: , ,

Marianao, taula de fraternitat

Postejat el 10 Septiembre 2009 per admin

La Fundació Marianao ha editat la memòria d’activitats corresponent a l´any 2008. Un document que reflecteix la vida i el compromís de moltes persones per construir una ciutat mès justa i solidària.

Aquest document reflecteix els projectes de la Fundació Marianao, que es va consolidant any rere any, a punt de celebrar el 25è aniversari. Un document en el qual hi trobem el batec vital de moltes persones: participants, treballadors, voluntaris, institucions… que construïm apassionadament aquesta nostra i estimada comunitat de Marianao, veritable taula de fraternitat i solidaritat humana.

Per això, des la Fundació Marianao, com a institució que va néixer per transformar les realitats socials injustes dels barris de Sant Boi de Llobregat i comarca, pensem que no podem deixar en silenci les nostres consciències davant de la greu crisi econòmica i social, que està repercutint de manera punyent, sobre tot, en la classe treballadora, les classes populars i els sectors ja de per si exclosos de la nostra societat.

Des de la Fundació Marianao volem qüestionar la validesa d’aquest sistema econòmic capitalista que, en les seves pròpies entranyes, és pervers, injust i generador de desigualtats socials. Volem reclamar una millor distribució dels beneficis acumulats, immobilitzats i volatilitzats en l’època anterior de bonança econòmica. Volem i reivindiquem una economia al servei de les persones, una nova societat basada en la prioritat de les persones per sobre del capital. Per tot això, volem apostar per una nova societat a escala local i global.

SEGUIR LLEGINT

Comentaris (0)

Tags: , ,

Com vivim i afrontem la crisi a la Fundació Marianao? Reflexions i propostes

Postejat el 03 Abril 2009 per Xavier Pedrós Cortasa

Aportació a la Trobada dels Esmorzars
de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
4 de desembre de 2008

INDEX:

1. Presentació.
2. La Fundació Marianao, una institució comunitària sorgida fa 25 anys en una època de crisi.
3. Com afecta la crisi al nostre entorn: Sant Boi i comarca del Baix Llobregat.
4. Com afrontem la crisi en la gestió quotidiana de la Fundació Marianao?
5. Què podem fer des de la Fundació Marianao davant la crisi: esperança, solidaritat i acció comunitària.

Comentaris (0)

Tags: , , ,

Déu també és ateu!

Postejat el 23 Febrero 2009 per Xavier Pedrós Cortasa

“Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”. Aquest és l’eslògan que en aquests dies es pot veure en forma d’anunci en alguns autobusos de Barcelona. La campanya ha estat impulsada per sis associacions d’ateus de Catalunya. Es tracta d’una iniciativa iniciada al Regne Unit, on el passat mes d’octubre es van veure els clàssics busos londinencs passejant la publicitat.

Pels promotors, la campanya intenta “sensibilitzar els ciutadans ateus, no creients i lliurepensadors en general sobre la necessitat de fer-se visibles”. Les sis entitats promouen l’acció al “sentir-se orgulloses de les seves conviccions” i amb la finalitat de reivindicar “els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel mer fet de posseir o manifestar unes creences religioses”.

Aquesta campanya m’ha fet recordar una anècdota. Era l’any 1977, tornava en “el Carrilet” de Barcelona a Sant Boi. En una tàpia de la zona indusitrial de l’Hospitalet hi havia una pintada escrita en castellà que deia: “Si Dios existe es su problema“. Com a militant cristià que estic vinculat a un moviment eclesial de base, la GOAC-HOAC, compromès amb el món obrer, novament m’he sentit interpel·lat i us ofereixo aquestes reflexions amb desig de contribuir a un diàleg fecund en el si de la societat.

SEGUIR LLEGINT

Comentaris (2)

Advertise Here
Advertise Here