Aportació a la Trobada dels Esmorzars
de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
4 de desembre de 2008

INDEX:

1. Presentació.
2. La Fundació Marianao, una institució comunitària sorgida fa 25 anys en una època de crisi.
3. Com afecta la crisi al nostre entorn: Sant Boi i comarca del Baix Llobregat.
4. Com afrontem la crisi en la gestió quotidiana de la Fundació Marianao?
5. Què podem fer des de la Fundació Marianao davant la crisi: esperança, solidaritat i acció comunitària.

Sóc en Xavier Pedrós, president de la Fundació Marianao. Treballo com a Delegat d´Assistència al Menor (Departament de Justícia) a Sant Boi de Llobregat, realitzant el seguiment judicial i educatiu de joves infractors. Des d´el passat mes de setembre sóc membre de la Junta Directiva de la Coordinadora Catalana de Fundacions.

La comunicació que ara realitzaré parteix del treball quotidià que es realitza des de la Fundació Marianao, per tant és una narració molt contextualitzada i concreta en un entorn determinat, com és Sant Boi de Llobregat i la comarca del Baix Llobregat.

La Fundació Marianao va néixer ara aviat farà 25 anys, i és el fruit del compromís del moviment veïnal, en el context de la transició del franquisme a la democràcia, en la lluita per les llibertats. En uns moments difícils, en els quals tot estava per fer als nostres barris, la Vocalia de Joves de l´Associació de Veïns El Poblet (Marianao), ja creada l´any 1975, va decidir ocupar l´any 1985 un edifici que estava abandonat, en situació il.legal a nivell urbanístic, i que era un focus de marginalitat i de brutícia.

Jurídicament primer es va constituir aquest moviment juvenil com a Casal Infantil i Juvenil de Marianao. Posteriorment, l´any 1998, fa deu anys, va decidir constituir-se com a Fundació Marianao.

La iniciativa sorgeix de persones, la majoria joves del barri Marianao, que des del voluntariat social busquen alternatives als greus problemes que pateixen els infants i els joves causats per la greu manca d’equipaments i de recursos socials. És així com el Casal Infantil i Juvenil de Marianao és cronològicament el primer equipament sociocultural del barri Marianao i el segon de Sant Boi.

De manera paral·lela a la dura tasca de rehabilitació de l’edifici, en la qual van participar moltes persones voluntàries, entitats socials i institucions públiques, el Casal va anar creant els diversos projectes socioeducatius i d’animació sociocultural: primer, els tallers, la biblioteca i l’esplai; després, l’Aula Taller, el Centre Obert, el Casal de Joves, els cursos de formació ocupacional, l’emissora de ràdio, la revista Bretxa… com també altres serveis com el Projecte David, la inserció ocupacional, el servei d’orientació jurídica, etc…

L’any 1995 va haver-hi un important moviment ciutadà contra el projecte municipal d’enderrocament de l’edifici del Casal. La gran mobilització popular va evitar que el Casal fos enderrocat i va testimoniar que constituïa un patrimoni significatiu del poble de Sant Boi.

Actualment, la Fundació Marianao promou projectes i serveis socioeducatius adreçats a l’infància i la joventut, les persones adultes i amb caràcter general, a la comunitat, incidint de manera especial en aquells col·lectius mes sensibles i en situació de risc i vulnerabilitat social.

Els seus projectes estan dinamitzats per 47 treballadors, 150 voluntaris, i la seva actuació arriba a l´entorn d´unes 8.000 persones, el 10 per cent de la població de Sant Boi, que té uns 83.000 habitants. La Fundació està organitzada en 6 àrees diferenciades, on hi participen infants, joves i adults, amb històries i procedències molt diverses. S´aten a tot el conjunt de la comunitat, però amb una incidència significativa en col.lectius que es troben en situació de major indefensió i vulnerabilitat social: malalts mentals, immigrants, dones amb baixa qualificació, joves amb dificultats, persones aturades, etc…

Els projectes i serveis de la Fundació Marianao s’emmarquen en un projecte educatiu, normalitzador i integrador en el que es potencia la promoció activa de les persones i la seva participació en una organització de caràcter comunitari basada en l’autogestió, la participació i la corresponsabilitat.

La Fundació Marianao treballa des de la dimensió pública, és a dir, ofereix un conjunt de serveis en l’àmbit de l’atenció a les persones des de la xarxa pública com a entitat d’iniciativa social.

La Fundació no vol esdevenir una institució merament prestadora de serveis, aposta per esdevenir un moviment comunitari i social. Per això,es vincula amb l’amplia teranyina d’entitats i institucions de base amb les que compartim projectes similars i finalitats globals, tot sumant esforços per impulsar un desenvolupament comunitari de Sant Boi de Llobregat i comarca, que reivindiqui i generi polítiques públiques de transformació social.

En el tema de la crisi econòmica passa com amb el conte del llop, que fins que no li veiem les orelles no li prestem la més mínima atenció. Quan apareixen les dificultats és quan vénen les lamentacions. Durant més d’una dècada de bonança econòmica, diferents estaments i organitzacions, els sindicats, els moviments socials, moltes associacions i fundacions… hem cridat l’atenció sobre les grans dificultats que vivien les classes populars i el món obrer: atur, pobresa, marginació i exclusió social; flexibilitat, precarietat en el treball; dificultats de les famílies obreres i problemes per a l’educació; les dificultats de les dones dones del món obrer i les condicions de vida i de treball dels immigrants; l´accés a l´habitatge, i a l´habitatge amb dignitat… Els beneficis d´aquesta dècada de bonança econòmica no han revertit igual per a tothom. Les estadístiques ens diuen que han augmentat al nostre país les desigualtats socials. Per tant, la crisi que ens presenten no és d’ara ni tampoc ho són les causes que l’han provocat. Portem molts anys de descontrol, voracitat i injustícia econòmica i social.

I tot això, produït per un sistema econòmic i per unes politiques neolliberals que, enlloc de afavorir politiques redistributives, en temps de bonança, el que han produït és un augment de les desigualtats socials, amb un augment de la pobresa i l´exclusió social de cada vegada més importants sectors de la nostra ciutat i comarca. Diversos estudis sociològics situen el Baix Llobregat com una de les comarques amb un dels nivells de pobresa més alt de Catalunya.

La Fundació Marianao centra la seva actuació en el territori de Sant Boi i la comarca del Baix Llobregat. Aquest entorn de barri, ciutat i comarca, no s´escapa dels problemes en aquesta “aldea-món” en la que estem tots immersos. Per això, fem a continuació una breu exposició d´alguns dels problemes més punyents que vivim a la nostra ciutat i comarca en aquest temps de crisi; una crisi que encara consolidarà més la cronificació en la pobresa i l´exclusió d´amplis sectors de la població, i, alhora, abocarà a molts sectors de les classes treballadores pobres i precàries al pou sense fons de l´exclusió.

Des de la Fundació Marianao, ubicada en una ciutat de l´àrea metropolitana de Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat, veiem que moltes famílies pateixen les conseqüències de la crisi econòmica. Una de les més greus és l’augment de l’atur, sobretot en alguns sectors claus de l’economia, com ara la construcció i la indústria lligada a l’automòbil. Cada cop sentim més noticies de grans empreses que tanquen o se’n van fora del país (allà on els treballadors estan en pitjors condicions laborals i econòmiques). També cal tenir en compte totes les petites empreses, que depenen de les grans, que han de tancar incrementant el nombre de famílies perjudicades.

La comarca del Baix Llobregat és per les seves característiques – molta població d’orígens diversos, importants aglomeracions urbanes, composició social de gent treballadora, zona metropolitana - i per l’evolució socio-econòmica de les ultimes dècades un exemple ben clar, sobre tot a les seves ciutats més poblades, d’una dualització social creixent i amb tendència a consolidar-se.

Aquest model social dual i excloent tendeix a convertir-se en estructural. Es conformen les “ciutats ocultes”, que no es mostren i que no volen mostrar-se.

Les desigualtats socials tenen una expressió específica, però alhora ben sentida i punyent, quan els hi posem noms i cognoms concrets alradera de cada un d´ells, i sobre tot quan són conegudes i apreciades pels professionals i voluntaris de la nostra institució: dones separades que han de tenir cura dels seus fills, persones grans amb pensions de misèria, persones amb problemes de salut mental, nens i joves amb situació d´alt risc, famílies amb membres que es troben a la presó, persones en atur crònic o llarga enfermetat, famílies amb membres que pateixen el problema de l´alcoholisme i altres drogues, famílies immigrants amb problemes de “papers” i de subsistència, joves i famílies que lluiten per aconseguir una vivenda digna (en un context d´alta especulació), persones que el seu pa de cada dia és la precarietat laboral, persones afectades pels expedients de crisi de les empreses; joves que estan sempre al carrer, ociós, sense feina i sense formar-se…

El teòleg Ignacio Ellacuria, professor de la UCA (El Salvador) deia que per analitzar una societat calia fer-ho com ho fan els metges, “estudiando las heces de la persona enferma”. I avui cal dir que la nostra societat, per a moltes persones, no és la societat del benestar, sinò la societat del malestar i del conflicte social. Assenyalo només dos indicadors que ens podrían ajudar a analitzar aquesta situació de malestar i de conflicte social:

• El nombre de presos a Catalunya ja arriba a 10.000 (A Sant Boi en tenim unes 80 persones empresonades).
• El nombre de persones amb problemes de malaltia mental està augmentant de manera significativa (us parlo des de Sant Boi, que és la ciutat dels bojos)… En aquest sentit, a nivell més específic, pel que fa a la joventut, cal assenyalar que, a nivell europeu la mort de joves per suicidi ja supera la mort de joves per accidents de carretera…

Els serveis socials es veuen depassats pel creixent volum de noves necessitats i demandes socials. Els recursos econòmics de les administracions central, autonòmica, són molt insuficients, deixant els municipis orfes de recursos i fent front al problemes en primera línia, i fins i tot assumint tasques que no són de la seva pròpia competència. Això està comportant, globalment, una manca d´atenció als sectors més febles de les nostres ciutats.

Tota aquesta “altre cara” de la nostra ciutat i comarca fa que augmenti, de manera continuada el desinterès dels ciutadans per la política: manca de participació en partits, sindicats, associacions i a les mateixes eleccions.

La frustració personal i social, la confussió i la manipulación mediàtica d’importants sectors de la població estan afavorint opinions i actuacions de caire conservador i reaccionari, germens futurs de neofeixisme, racisme social i xenofòbia: no voler conèixer a l’altre, tancament vers altres cultures o formes de viure… Cal no oblidar les experiències i l’evolució d’alguns barris i ciutats d’origen obrer a Europa i altres molt properes a nosaltres. I un alt risc de què esclatin conflictes socials als nostres barris…

CONTEXT

1. Tal com hem expressat anteriorment, la situació econòmica està incident de manera significativa en l´augment de la demanda de serveis per part de la població.
2. La situació de crisi econòmica que patim al país incidirà, sens dubte, en la retallada de les aportacions que reb la Fundació Marianao de les administracions públiques i en les aportacions de les institucions privades. Si bé no hem notat encara la reducció de les aportacions econòmiques de les administracions, sí que ja hem notat que s´han reduït els ingressos provinents de donacions provinents del finançament privat.
3. En els propers anys passarem per moments difícils i cal que implementem dinàmiques que vagin més enllà de la “supervivència”, i cal que aprofitem la crisi com una oportunitat de millora i d´enfortiment. Caldrà treballar amb dos dinàmiques que es retroalimenten de manera complementària:

• Acció Reactiva: Promoure la màxima eficàcia i eficiència del que ja estem fent, controlant el creixement (reduïnt les despeses que són prescindibles i enfortint i ampliant, si cal, aquelles que són necessàries i que presenten perspectives de futur i de major sostenibilitat econòmica.
• Acció Proactiva: Promoure accions que explorin noves oportunitats per consolidar i ampliar les nostres actuacions tant a nivell polític com econòmic, a partir dels nostres punts forts. Accions que permetin reforçar i ampliar els projectes socials que donin resposta a les necessitats emergents; accions que permetin crear nous projectes innovadors que aportin un valor qualitatiu.

FINALITAT:

1. Garantir que la Fundació Marianao continuï realitzant la seva missió de servei als infants, als joves, als adults i a la comunitat, amb criteris de qualitat, eficàcia i eficiència.

OBJECTIUS GENERALS:

1. Garantir la viabilitat econòmica de la Fundació.
2. Continuar avançant en el procés per garantir la millora salarial de tota la plantilla de treballadors/es.
3. Enfortir els processos de qualitat, eficàcia i eficiència en la gestió administrativa. Fent un esforç de racionalització i contenció econòmica en les despeses globals de la institució.
4. Enfortir els processos de qualitat, eficàcia i eficiència en la gestió dels equips de professionals.
5. Enfortir el model organitzatiu de l´organització, potenciant la corresponsabilitat dels coordinadors d´àrees en la gestió administrativa dels projectes.
6. Enfortir les dinàmiques internes de funcionament de l´equip de gestió i el consell de direcció, promovent la participació i la cohesió interna, destinant el temps necessari a la planificació, seguiment i avaluació.

Des la Fundació Marianao, com a institució que va nèixer per transformar les realitats socials injustes dels barris de Sant Boi, pensem que no podem deixar en silenci les nostres consciències davant d’aquesta greu situació de crisi econòmica i social.

Volem qüestionar la validesa d’aquest sistema econòmic que necessita pobres, exclosos i marginats per a poder subsistir i volem reclamar una millor distribució dels beneficis acumulats, immobilitzats i volatilitzats en aquesta època de bonança.

Cal continuar treballant i lluitant per una altre model de societat, per un altre model de relacions humanes, per una altra economia… Cal treballar i lluitar per humanitzar l’economia. Cal reivindicar la prioritat de la persona per sobre del capital. Una economia al servei de les persones.

En aquest sentit, volem accentuar i reivindicar la missió fundacional de la Fundació Marianao, que va nèixer en un context també de crisi i de grans necessitats socials. Per això, ens proposem realitzar un seguit d’actuacions davant la crisi, posant l’accent en tres valors humans fonamentals:

• l’ESPERANÇA, que ens parla de la utopia, de què les coses poden anar millor, de què podem confiar en nosaltres mateixos i en els altres, de què un altre món és possible… Una utopia feta a partir dels avenços de cada dia…
• la SOLIDARITAT, que ens parla de compassió, de tendresa, de rebel.lia… de compromís concret per atendre, acompanyar i donar suport eficaç… promovent el protagonisme i la dignitat de les persones…
• i l’ACCIÓ COMUNITÀRIA TRANSFORMADORA, que ens parla de participació, de superar l´aillament social i de generar accions que generin canvis significatius, amb una projecció social i política, a partir de la nostra realitat, local i global… Una acció que ha d´anar encaminada a promoure i potenciar xarxes de solidaritat ciutadana.

I per això ens comprometem i convidem a:

• Reforçar els projectes socials de la Fundació Marianao que generen formació, atenció inmediata, suport assistencial i social… i s´eviti que empitjorin les condicions de vida de les persones.
• Reforçar la nostra participació en les xarxes i plataformes en les quals estem actualment tant a nivell local, com a nivell del nostre país, per reivindicar unes polítiques socials més justes i solidàries. El Pla de Suport al Tercer Sector aprovat recentment per la Generalitat, amb 24 mesures, és una oportunitat. Diverses mesures no van acompanyades d’un compromís econòmic, i per això la Taula del Tercer Sector demana al govern català que totes les mesures tinguin una concreció econòmica en els pressupostos del 2009 per tal que el pla no quedi desvirtuat per manca de recursos.
• Promoure un Observatori sobre els Drets Socials, a partir de les persones i col.lectius atesos per la Fundació Marianao, que generi una denúncia social i política sobre la conculcació d´aquests drets, i afavoreixi la presa de consciència col.lectiva i l´acció transformadora.
• Promoure el protagonisme i la participació social de les persones que estan implicades a la nostra institució: treballadors, voluntaris, families, infants, joves, adults…
• Afavorir l´autoorganització de les persones i els diferents col.lectius per defensar els seus drets i per promoure un espai d´enfortiment de la vinculació comunitària. Es potenciaran els Consells Comunitaris: Consell dels Infants, Consell de Joves, Consell de Famílies i Institucions.
• Ajudar a les persones a prendre consciència crítica sobre la realitat. Volem posar en marxa una Escola de Formació Social i Política, dirigida a joves i adults.
• Potenciar els espais de festa i de trobada. Trencar l´aillament social en les quals es troben moltes persones. Realitzar gestos simbòlics que aportin un alè d’esperança, celebrar la vida i la lluita… Ara estem iniciant els actes del 25è aniversari i pot esdevenir una significativa oportunitat per viure i compartir aquests valors…
• Promoure com a Fundació, a nivell de les nostres instal.lacions, activitats, etc… actuacions de sostenibilitat mediambiental, que redueixin el consum d´energia, i afavorir la política de les 3R (reduir, reciclar, reutilitzar). Afavorir l´educació en el consum responsable, i promoure estils de vida saludables amb les persones i la natura.

• Afavorir la creació de xarxes d´economia social amb altres associacions, fundacions i cooperatives…. prioritzant les nostres relacions comercials i d´intercanvi amb les institucions del tercer sector i el cooperativisme.
• Promoure la creació de la Xarxa d´Empreses Solidàries amb la Fundació Marianao, per tal d´afavorir la creació de vincles de cooperació mútua amb empreses i institucions de la nostra localitat i comarca. En aquest sentit, amb la Fundació Ordesa, implantada a Sant Boi, s´ha signat el primer acord.
  • Volem passar del paradigma limosner (què em pots donar?) al paradigma cooperatiu (què podem compartir?), des d´una perspectiva de complementarietat i de suma. Nosaltres no tenim fons econòmics per a fer donacions, però sí tenim un patrimoni de valors, uns projectes socials que generen participació, vida comunitària, cohesió social…
• Donar suport com a Fundació al moviment de la Banca Ètica, mitjantçant l´aportació de fons econòmics i vinculant-nos a aquest moviment que lluita per un altre model econòmic.
• Enfortir els nostres vincles de col.laboració amb els sindicats i les organitzacions ciutadanes per a la defensa i promoció d’una vida digna per a tothom, tenint cura preferent dels treballadors/es i les seves famílies que més pateixen la precarietat i les injustícies socials (joves, immigrants i dones). Donar suport i participar en campanyes i accions al carrer per a la defensa dels drets dels treballadors/es.
• Promoure, malgrat la crisi que patim, la nostra cooperació amb projectes amb els quals la nostra ciutat està agermanada (San Miguelito a Nicaragua, i Marianao (La Havana.Cuba).
• …

Les entitats d´iniciativa social hem d´aportar la utopia de voler canviar la realitat amb la participació de tothom. Hem de situar-nos en l´horitzó de la democràcia política participativa, la democratització econòmica socialitzadora, i la democràcia cultural alliberadora, amb un tarannà crític i evitant caure en el parany de la modernitat neolliberal capitalista que repercutit també en les entitats d´iniciativa social (desmantellament dels serveis públics, privatitzacions, precarietat laboral en les relacions entre administracions i entitats socials…). Una modernitat neolliberal que ha estat la responsable d´aquesta crisi globalitzada.

Per això, cal que ens preguntem: Com podem contribuir a promoure processos comunitaris de construcció de xarxes de solidaritat en un territori, en un barri, en una localitat? Com podem contribuir a superar el corporativisme i el discurs de la prestació de serveis per caminar cap un model de relació amb les administracions basat en la complementarietat, en l’aportació crítica i transformadora de la realitat?

UNA OPORTUNITAT: FER UNA RELECTURA EN TEMPS DE CRISI DEL CODI ÈTIC PER A LES FUNDACIONS CATALANES

Per acabar aquestes reflexions, potser caldrà reivindicar la nostra missió i el nostre paper en la societat. Potser caldrà que ens preguntem: Què aportem i què podem aportar les fundacions en aquest temps de crisi? La paraula crisis prové del grec (krísis), i significa “judici, decisió”. La crisi econòmica pot esdevenir una oportunitat perquè en el si de cada una de les nostres fundacions poguem fer un judici, una valoració, un anàlisi institucional i un anàlisi global de la realitat, per tal de prendre decisions que vagin més enllà de les visions corporatives i endogàmiques, i apostem per la creació de xarxes generadores de solidaritat i transformació social que possibilitin l´emergència d´una nova societat i d´unes noves relacions humanes, fonamentades en els valors que prediquem totes les fundacions: el servei, l´altruisme, la solidaridad, l´inconformisme, la defensa dels sectors més indefensos…

Una relectura d´el Codi Ètic per a les Fundacions Catalanes i els objectius fundacionals de cada una de les postres fundacions, ben segur que ens podria esperonar a cercar camins de fidelitat i de compromís. Anotem a continuación uns paràgrafs del document elaborat per la Coordinadora sobre el Codi Ètic:

“Finalitat d’interès general: la fundació ha de beneficiar un col·lectiu genèric i no determinat; queda exclosa la finalitat que afecti destinataris concrets. La força de la fundació neix de la seva capacitat d’adaptar-se a les noves necessitats de la societat actual. Malgrat la seva llarga història, continuen essent pioneres en diversos àmbits en els quals han estat més pròximes que les administracions públiques. Tot i així, és important destacar que ni l’origen, ni el paper de la fundació és suplir les mancances d’aquestes.

Manifestació d’uns valors propis: cal, però, fer una segona lectura d’aquests elements per veure també la fundació com la manifestación d’uns valors propis. Són precisament aquests valors els que fan de fil conductor de la figura de la fundació en el passat, avui dia i en un futur.

Sigui qui sigui el fundador (persona física o jurídica), sigui l’element patrimonial més o menys important, suficient o no per assolir la finalitat, a les fundacions no hi podran mancar mai els següents valors:

§ Generositat i responsabilitat: la voluntat de crear una entitat a partir de la donació irreversible d’uns béns, una entitat amb vida pròpia i independent del seu creador.

§ Altruisme i solidaritat: la voluntat de beneficiar altres, terceres persones indeterminades sense lligams amb el fundador.

§ Inconformisme i llibertat: la voluntat d’actuar per millorar una societat amb mancances davant les quals el fundador, amb la creació de la fundació, opta per fer quelcom, en comptes de resignar-se a creare que no servirà de gaire, tot mantenint una actitud fins i tot rebel i transgressora per tal de modificar la realitat.

Si aquests valors hi són, estem davant d’una fundació. Si no hi són presents, estem davant d’organitzacions que han utilitzat la figura de la fundació però que en el fons no ho són. Cal que el sector fundacional posi de manifest, aflori la importància d’aquests valors, ja que difícilmente podran estar recollits en una llei. Aquesta podrà recollir alguns elements necessaris per parlar de fundació, però no tots, i potser ni tan sols els més importants.”

(Codi Ètic per a les Fundacions Catalanes)