El passat 13 de maig va morir en Salvador Mateu, veí de Marianao, i membre del Grup Benviure de la Fundació Marianao. Mitjançant aquestes línies volem fer memòria de qui era en Salvador, un dels fundadors d’aquest grup ecologista que ha estat una peça significativa en les polítiques mediambientals de Sant Boi i comarca del Baix Llobregat.
El Grup Benviure va sorgir el mes d’abril de 1987 per aturar el projecte d’urbanització que es volia portar a terme a la Vall de Can Carreres. Aquest Pla Urbanístic contemplava la destrucció d’aquesta vall amb la construcció de més de 650 habitatge d’alt standing. El sr. Salvador Mateu, pagès i propietari d’uns terrenys a Can Carreres, es va incorporar al Grup Benviure des dels seus inicis.
El mes de maig del 1997 la revista Bretxa de la Fundació Marianao denunciava el pla parcial d’urbanisme que es volia posar en marxa a la Vall de Can Carreres. L’article deia que “la febre de l’or” havia arribat a aquesta vall i que promotors i propietaris s’estaven fregant les mans per especular amb una operació urbanística que abastava la construcció de més de 650 habitatges. L’operació urbanística tenia en aquell moment tot el suport del govern municipal de Sant Boi.
Als pocs dies de sortir la revista Bretxa, que es va repartir per totes les bústies de la ciutat, el sr. Salvador Mateu va trucar a la Fundació preguntant pel Grup ecologista i oferint-se a participar. Va comentar que era propietari d’uns terrenys a Can Carreres i que volia lluitar amb el grup ecologista per a impedir aquella operació urbanística, que atemptava contra el que ell deia “la natura, el tresor de Sant Boi”. Immediatament el sr. Salvador Mateu es va incorporar a totes les reunions del Grup Benviure (Medi Ambient i Qualitat de Vida).
El sr. Salvador Mateu ha estat una persona molt significativa en el grup Benviure, sobre tot pel que fa a la defensa de la Vall de Can Carreres. El testimoni del Salvador, la seva tenacitat en la defensa d’aquesta vall, ha estat un permanent estímul per a tots i totes. Ell –deia- “no vull diners, vull que no edifiquin en aquesta vall. Can Carreres té una riquesa natural, agrícola i patrimonial, que hem de salvaguardar per a tota la ciutat i pels ciutadans del futur”. Salvador elaborava informes, cartes, documents, assistia a les reunions a l’Ajuntament… per a defensar la vall. Era l’únic propietari de la Vall de Can Carreres que no volia vendre la seva propietat.
En aquests darrers dos anys l’Ajuntament de Sant Boi ha rebut dos premis a la millor ciutat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Un Premi Internacional de les Nacions Unides i un Premi Estatal. El motiu pels quals s’ha concedit aquests premi a Sant Boi ha estat la salvaguarda de la Vall de Can Carreres. Cal fer memòria històrica, cal recordar… cal que no s´oblidi mai que gràcies a persones com en Salvador Mateu Núñez, es va aconseguir frenar un projecte que –d’haver-se aprovat- hagués malmès tota la Vall de Can Carreres.
En Salvador Mateu ha donat un exemple ètic al afirmar, no de paraula solament, sinó amb els fets, que “el més important de la vida són les persones, no els diners”. En Salvador Mateu ens ha comunicat amb el seu testimoni valuós que el Planeta Terra, la Natura, l’hem de cuidar tots i totes com un preciós tresor que no ens pertany en propietat i que no en podem fer el que vulguem per enriquir-nos el més aviat possible.
L’exemple d’en Salvador ha expressat un amor apassionat per la vida, per la natura i per mostrar-nos que aquest bocí del Planeta Terra, que és la Vall de Can Carreres, el tenim com un préstec i l’hem d’entregar també com a préstec a les generacions presents i futures de la nostra ciutat, comarca i país, perquè en puguin fruir per sempre. En Salvador ens ha demostrat que la felicitat no la podem comprar amb diners al supermercat, i què som feliços veritablement quan som capaços de compartir.
El 24 de juliol de 2004 el Grup Benviure i la Fundació Marianao van organitzar un sopar homenatge a en Salvador Mateu Núñez. Van voler agrair-li el seu testimoniatge, fent entrega al senyor Salvador Mateu, del títol d´Amic de la Fundació Marianao, així com d’una placa commemorativa per la seva defensa de la natura i un llibre de fotografies sobre Sant Boi. A la fotografia que acompanya aquest text, podem veure a en Salvador, aquell dia, acompanyat d’en Javier i Maria del Mar, membres del Grup Benviure. Salvador, viuràs per sempre en la Vall de Can Carreres, en la memòria de la Fundació Marianao i dels ciutadans i ciutadanes de Sant Boi. Per això, recordant-te, volem fer nostres les paraules d’en Berthold Brecht:
Hi ha homes i dones que lluiten un dia, i són bons.
Hi ha homes i dones que lluites molts dies, i són millors.
Però hi ha els que lluiten tots els dies.
Aquests són els imprescindibles.
Xavier Pedrós
President de la Fundació Marianao
Josep Castillo
Coordinador del Grup Benviure
Mayo 23rd, 2009 at 9:30
Xavi, en primer lugar decirte que me ha emocionado mucho éste artículo.
Creo que es difícil expresar en palabras la gran persona que demostró
ser Salvador, no sólo por su humildad y honestidad que lo
caracterizaba, sino por el ejemplo que nos dio como luchador de sus
propias convicciones.
A veces me preguntaba a mi mismo, como podía ser que un hombre en la
última etapa de su vida, cuando lo físico ya no nos acompaña, podía
luchar con tanto ahínco aquello por lo verdad amaba. A veces yo
mismo, lo miraba con cierta compasión pensando que ya estaba todo
hecho y era muy difícil o posiblemente conseguir lo que buscaba.
Pero el otro día en el entierro, Loli que comentó que al final
Salvador había conseguido aquello por lo que había luchado tanto
tiempo, que el camino que iba a seccionar su terreno al final no se
construyese. Aquello me alegro y hasta cierto punto me emocionó,
pero por encima de todo me enseño que hay que luchar hasta el
último día de suspiro, por aquello que crees y amas, por que si dejas
de hacerlo es como si estuvieras muerto ya. Salvador lo sabía y se
negaba a morir antes de dejar de respirar.
Por todo ello, hay que agradecerle la lucha por el Valle de Can
Carreras, pero aun más el ejemplo que nos dio como persona en su paso
por la tierra. No lo debemos olvidar.
Saludos
Mayo 23rd, 2009 at 9:32
Benvolguts amics i amigues del Grup Benviure i la Fundació Marianao
Assabentat de la triste notícia de la mort del sr Salvador Mateu us
vull expressar personalment i també en la meva condició de president
del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i de regidor de
Medi Ambient i Entorn Natural de l’Ajuntament de Sant Boi de
Llobregat, el meu condòl per la pèrdua d’una persona que, des de la
vall de Can Carreres, va lluitar per salvaguardar un espai valuós
amenaçat per l’especulació urbanística. La ciutat, les persones més
vinculades a la defensa del territori i de la qualitat ambiental i, en
especial vosaltres, des del Grup Benviure i la fundació Marianao, ens
podem sentir agraïts i honorats d’haver tingut el referent i el
compromís, senzill i anònim de’n Salvador i la seva memòria es
transforma en exigència ètica per a tots nosaltres. Els combats per a
la preservació dels espais naturals situats en terrenys tan cobejats i
tan fràgils com els que ens envolten, no acaben mai i persones com en
Salvador Mateu són estímuls per a perseverar i no donar-se mai per
vençuts. El seu record ens obliga a ser molt vigilants i molt exigents
en tot allò que el futur depara al conjunt de la vall de Can Carreres.
Atentament
Josep M Cervelló
Regidor de Medi Ambient i Entorn Natural
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Mayo 25th, 2009 at 1:47
Hi, nice posts there
thank’s recompense the compelling word
Mayo 26th, 2009 at 11:36
Es la gent com en Salvador Mateu la que fa que jo continui creient en
les persones…
Quien quiera que sea el responsable del artículo de homenaje a su
persona mis sinceras felicitaciones, porque ha conseguido que me
emocione leyéndole.
Yo conozco a Xavier Pedrós de las reuniones iniciales que culminaron
en la creación de la PDGO, de la que me imagino que Josep continuará
siendo el actual presidente.
Un saludo afectuoso para ambos desde el Bierzo. Si pasáis por aquí no
dejéis de venir a verme.