A la memòria de tothom hi ha les experiències dures que es varen viure a El Ejido, Can Anglada, també a Martorell, Alfarrás, Viladecans…
Brots de racisme i violència que ens donen un toc d´alerta ben important. Ara bé, el sentit comú ens diu que aquestes reaccions no poden explicar-se només com alguns sectors polítics digueren que la gent estava manipulada, que hi havia reaccions racistes, feixistes, envers els immigrants. Potser al darrere de tot es manifestava el malestar personal i social. L’atur, la precarietat laboral, la manca d’arrelament social i cultural, la manca d’identitat i pertinença al barri, a la ciutat, l’escassa organització comunitària i veïnal, les condicions de vida, la manca de mecanismes de participació comunitària… estaven molt presents en aquest conflicte, encara que no s’expressessin directament aquests problemes. ¿La lluita contra el CAS, no era un “canal de comunicació i expressió” d’aquest malestar social més global?
Un treball comunitari en el tema de la immigració només pot fer-se si la gent, la població del barri, de la ciutat, surt al carrer i és protagonista, no solament en moments àlgids i sota circumstàncies conjunturals. Aquest treball serà possible si la gent normalment participa en grups, associacions, activitats i programes comunitaris, si la gent normalment es troba amb els altres, si es reuneix, parla i es comunica per qualsevol tipus de raons (personals, familiars, col.lectives i comunitàries).
Una comunitat participativa, organitzada, estructurada amb diferents i múltiples programes i iniciatives comunitàries, sabrà integrar i acollir el tema de la immigraciói amb una major comprensió, conscienciació i acció transformadora. El problema ja no es viurà com una lluita contra els immigrants perquè competeixen en els llocs de treball i en els recursos de l’Administració, sinó com un tema que és de tots (tant els membres de la societat receptora com els immigrants) i que amb l’esforç de tothom cal afrontar-lo. És en aquest marc de “solidaritat organitzada” com cal abordar col.lectivament la immigració. Ja no será potser problema, sinò una riquesa i un repte a construir una societat més tolerant, multicultural i oberta.
Es per això que la humil experiència que podem aportar des de la Fundació Marianao és la de sumar esforços i voluntats amb l´ajuntament, els sindicats, i les administracions, les persones i els col.lectius immigrants, des d´aquesta vessant comunitaria, normalitzadora, creant un espai de relacions, intercanvi i participació de tothom en crear una societat i una ciutat més acollidora, justa i habitable per a tothom.
