En els darrers anys hi ha hagut un increment significatiu d’alumnat immigrant a les escoles i instituts de Sant Boi. Un fenomen que és només l’inici d’un procés que incrementarà la presència d’alumnat pertanyent a altres cultures, esdevenint un dels reptes més importants de l’ensenyament a casa nostra.
Tothom coincideix que cal garantir una justa i adequada integració de la població immigrant i resoldre les dificultats lingüístiques i d’inserció cultural dels alumnes recent arribats a Catalunya, i –alhora- que un dels mitjans fonamentals per aquesta integració és l´ensenyament. Però de la teoria a la realitat hi ha un abisme. Una dada: Prop del 90 % dels alumnes immigrants a Catalunya es troben en els centres públics, només cal constatar el cas de Sant Boi. Evitar la concentració dels nens immigrants en determinades escoles, hauria d’ésser un dels objectius prioritaris en la lluita per la inclusió social dels menors immigrants.
En aquests darrers anys, el Govern Central i la Generalitat, estan realitzant una política de recolzament a l’escola privada, en detriment de l’escola pública, i incomplint la mateixa LOGSE, llei en la qual es llegeix que el sector privat ha d’ésser subsidiari del públic. Mentre que els centres públics acullen a tota la població sense cap tipus de discriminació, les escoles privades concertades poden seleccionar les famílies que volen atendre. El cobrament de quotes –que teòricament no és obligatori- però és habitual i generalitzat, va en contra del principi de gratuïtat, contemplat per la mateixa Llei. Així mateix, el Departament d’Educació no vetlla perquè els centres concertats compleixin realment la normativa vigent que els obliga a reservar uns determinades places per alumnes amb necessitats educatives especials per aula.
Davant d’aquest repte, la resposta del Departament d’Educació de la Generalitat ha consistit en: minimitzar els efectes de l’allau d’alumnes immigrants a determinades escoles públiques; fer-ne, en el millor dels casos, un tractament merament lingüístic per la seva incorporació al nostre sistema educatiu; oferir recursos escadussers, a vegades inadequats i sovint descoordinats… Això ha comportat una manca d’estratègia per afrontar la situació, deixant els centres a la seva sort i iniciativa, i anant a remolc de les circumstàncies, sense fer una veritable previsió de futur.
Molts ciutadans i ciutadanes tenim el convenciment que la immigració no és “el problema” sinó que més enllà de les qüestions específiques, el fenomen de la immigració s’ha vingut a sumar a una realitat social i escolar ja existent que promou la marginació i estratificació classista, que s’ha evidenciat més, si cal.
Sens dubte, el repte de la immigració a l’escola requereix un plantejament integral i integrat. No existeixen solucions parcials, sinó que calen plans i estratègies globals, que vagin des de l’acollida i la matriculació, passant per l’aprenentatge de la llengua i les adaptacions curriculars, la convivència i integració escolar i social i la integració a la societat en igualtat d’oportunitats, amb projectes integrals adreçats a la infància i a la joventut, de manera transversal.
En el cas de Sant Boi de Llobregat, des de fa anys, diverses instàncies sindicals, professionals i educatives, reclamem la creació de l’Oficina Única de Matriculació, coordinada des de l’Ajuntament, que agrupi a tots els centres públics i concertats, per a garantir una distribució proporcional i equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives especials, inclosos els nens immigrants, i amb un funcionament permanent al llarg de tot el curs escolar.
Alhora, demanem que el Departament d´Educació de la Generalitat faci un nou Decret de Matriculacions realment just i solidari, i on es contempli la creació d’aquestes Oficines Úniques de Matriculació, tot incorporant criteris reals de distribució equilibrada i proporcional dels alumnes immigrants i dels alumnes amb necessitats educatives especials entre la xarxa escolar pública i concertada.
A més, caldria implementar altres mesures complementàries. La Generalitat hauria de destinar més recursos per atendre la diversitat i, en concret, per atendre les necessitats de l’alumnat immigrant que arriba als nostres centres educatius. Recursos a l’interior de les escoles i instituts: professorat, materials, suport, recolzament de serveis educatius,… Eines i estratègies per fer un aprenentatge de les llengües, oficials i vehicular, gradual, flexible, obert, àgil i intensiu. Lluny de segregacions que encasellen i marginen, sinó en contacte amb els companys i el centre; formació del professorat, potenciar l’educació intercultural…
Alhora, cal promoure uns plans d’acollida integrals, que abastin l’interior i l’entorn dels centres educatius. Fets en col·laboració amb l’Ajuntament i els agents locals, ja que només si es fan conjuntament amb els centres i a nivell del seu entorn social proper es pot realitzar una veritable acollida.
Un altre aspecte molt important és el procés d’acollida i integració, ja que no es redueix només a unes actuacions a l’inici de la incorporació al sistema educatiu, sinó que es tracta d’un procés en el que intervenen múltiples components, que cal seguir al llarg de l’escolarització, per tal de garantir una educació bàsica que permeti la igualtat d’oportunitats com a qualsevol ciutadà. Per això, cal potenciar actuacions integrals i transversals per donar suport al procés d’inserció de les persones immigrants, amb la suma de totes les institucions públiques i sectors socials.
I tot això plegat exigeix un compromís de tota la societat. Ja que l’escola pot, i ha de ser generadora d’integració, però no pot ser l’ única. Només si va acompanyada d’altres dinàmiques socials, es podrà assolir els objectius que perseguim. En aquest sentit, des de la Fundació Marianao estem desenvolupant diversos projectes i serveis per donar suport a l’acollida i integració de la població immigrant des d’una opció per teixir i enfortir la xarxa social que generi dinàmiques d’acollida, suport, acompanyament de les persones immigrants, i –alhora- vetllant per fer-les protagonistes de la seva pròpia història i implementant accions comunitàries que incideixen en la transformació de la societat.
